Sa Dragonera

La última població de la Serra de Tramuntana és Sant Elm. Una petita població al sud-oest de la serra al voltant d’una cala que forma un port natural. Protegit per aquest port natural es troba l’illot des Pantaleu i segurament per aquesta situació a raser dels vents Jaume I el va elegir el 1229 per atracar per primera vegada en el seu viatge per la conquesta de Mallorca. Però no és el Pantaleu on van a parar totes les mirades quan algú arriba a Sant Elm per primer cop, sinó que el paisatge ve dominat per l’illa de Sa Dragonera.

Sa Dragonera desde Sant Elm.

No costa molt imaginar-se Sa Dragonera com una prolongació de la Serra de Tramuntana, tan sols que el “coll” que la comunica amb Mallorca està per davall del nivell de la mar. El seu perfil és idèntic a tota la costa de la Serra de Tramuntana, amb alts penyals que cauen a la mar per la banda de mestral (NO) i pendents suaus a la banda de xaloc (SE). Fins i tot mirant aquest tram de costa es fàcil confondre Sa Dragonera amb una prolongació de Mallorca.

Vista de Sa Dragonera desde un satélite (Google Earth)

Sa Dragonera té uns quatre quilòmetres de llarg i no arriba a un d’ample i és una illa verge. Però per poc que no està urbanitzada. Al 1974 PAMESA, una constructora, comprà l’illa amb la intenció de fer una urbanització i port esportiu amb més de 1200 habitatges. Tots els tràmits es van anar succeint. Fins i tot el decret que impedia la construcció a la Serra de Tramuntana d’edificacions fora dels nuclis ja habitats va comparèixer modificat al registre amb la línia que separava la part protegida de la no protegida fent un gir deixant Sa Dragonera com a zona urbanitzable.

Però els mallorquins ja estaven molt sensibilitzats amb la protecció de l’illa. Mentre a Catalunya es vivia la transició en un to identitari i independentista a Mallorca es vivia amb un to ecologista. Quan pareixia que no hi havia res a fer, un petit grup de gent va ocupar l’illa, eren membres del grup “Talaiot Corcat” amb arrels anarquistes (ara es diria anti-sistema). El grup d’ocupació va anar augmentant fins que es va prohibir el tràfic d’embarcacions, el que va dur a alguns a fer la travessa de 800m que separa Sa Dragonera de Mallorca nedant. El ressò als mitjans va ser molt fort i es va fer una gran manifestació que amb 5000 persones va ser la més gran a Mallorca fins aquell dia (això diuen).

El projecte urbanístic es va paralitzar i es van obrir processos judicials. El 1984 l’audiència nacional declarà la impossibilitat de la urbanització. El 1987 el Consell de Mallorca compra l’illa i el 1995 Sa Dragonera, es Pantaleu i la zona marítima d’influència es declara parc natural.

L’illa de Sa Dragonera té una important població de fauna marítima nidificant amb algunes espècies amenaçades o en perill d’extinció com la gavina corsa o el falcó de la reina. Però l’espècie més característica és segurament la seva sargantana endèmica (Podarcis lilfordi ssp. giglioli), un rèptil molt confiat i que forma part d’una sèrie de subspècies endèmiques de sargantanes presents a les diferents illes de les Balears. Aquest rèptils van desaparèixer de les illes grans amb l’ocupació humana per la introducció de mamífers depredadors. Qui sap si la subsistència actual de l’espècie és gràcies a aquell grup de joves anarquistes.

 

Sargantana endèmica de Sa Dragonera (Podarcis lilfordi ssp. giglioli).Wikipedia

Gavina corsa, una espècie amenaçada nidificant a Sa Dragonera i que és relativament fàcil de veure a la costa sud de la Serra de Tramuntana. Bastant semblant a la gavina vulgar (Larus argentatus) es bona de diferenciar per tenir el bec vermell  i no groc i per les potes verd fosc en lloc de grogues. Foto Nigel Blake

Patrocinadors Principals

PRINCIPALES1

Patrocinadors Secundaris

PATRO2

Col·laboradors Solidaris

PATRO2

Col·laboradors

logosgeneral

Registro Suscripción Newsletter

* = required field