La ruta de la pedra en sec

L’ultra trail de la Serra de Tramuntana, segueix en bona part el traçat del GR-221, la ruta de la pedra en sec.

La pedra en sec és una tècnica de construcció caracteritzada per l’ús exclusiu o quasi exclusiu de pedres en les construccions i la absència de ciments, fangs o argamasses. No és una tècnica exclusiva de Mallorca, la podem trobar a altres punts del mediterrani, especialment País Valencià, Còrsega, algunes zones d’Itàlia i del sud est de França, així com a algunes zones fora d’aquest àmbit. A Mallorca està molt desenvolupada i trobem exemples molt remarcables com a la zona de Banyalbufar o al Barranc de Biniaraix.

El Consell de Mallorca fa anys que du un projecte de catalogació, protecció i restauració del patrimoni d’aquesta arquitectura. Ha potenciat l’ofici de “marger”, el professional artesà que te capacitat de fer aquestes construccions i ha posat en marxa molts projectes de restauració.

Una part important d’aquest projecte és la posada en marxa de la ruta de la pedra en sec. Un camí que segueix de SO a NE la Serra de Tramuntana, mirant d’enllaçar antics camins, molts d’ells fets de pedra en sec. Els camins són senyalitzats, netejats i en alguns trams restaurats i s’està posant en marxa una sèrie de refugis per poder realitzar aquesta ruta de forma més còmoda. Aquest camí està catalogat com el GR-221. La senyalització és molt respectuosa amb el medi, en cap cas es taquen amb pintura pedres, arbres o elements naturals. Encara que aquesta és la política probablement a seguir en totes les muntanyes això també fa que la senyalització sigui minsa comparada amb altres GRs i en general hem d’anar vius i una mica atents per no perdre el camí.

 

L’origen dels camins és molt variat, la majoria servien com a vies de comunicació entre pobles, entre pobles i possessions (cases de pagès), o entre possessions i camps de conreu. També per arribar a fonts, torres de vigilància i ermites. Alguns dels camins tenien usos especials:

  • Els camins de nevaters, que comunicaven els pous de neu amb els camins principals.
  • Els camins de la indústria del carbó, probablement els més nombrosos a la Serra de Tramuntana i la majoria perduts. Comunicaven les sitges i pous de calç on es desenvolupava aquesta indústria.
  • Camins “recreatius” com els que va fer construir l’Arxiduc Lluís Salvador per veure el paisatge i les postes de Sol sobre el mar.
  • Camins de peregrinació, per exemple a Lluc. Al segle XV el bisbe de Mallorca oferia indulgències (40 dies de perdó) al que reperesin camins de peregrinació.

Un exemple important de camí de pedra en sec és el Barranc de Biniaraix. L’origen del camí és matèria de discussió però es probable que ja es fes servir com a via de comunicació pels assentaments pre-romans d’Almallutx i Cúber amb els del Barranc i Sóller. L’empedrat del camí probablement va començar durant la dominació sarraïna.

 

Marges i oliveres al fons i en primer pla un pont de troncs, gual empedrat i pedres passadores travessant el torrent al Barranc de Biniaraix

L’ultra-trail de la Serra de Tramuntana passa pel camí del Barranc de Biniaraix, així com camins de nevaters al Coll de Massanella i les Voltes del Galileu, una part important del Camí de l’Arxiduc de Valldemossa al Teix i altres camins antics de pedra en sec com el camí del correu de Banyalbufar a Esporles o el camí vell de Lluc a Pollença.

L’arquitectura de la pedra en sec no es fa servir tan sols per fer camins, hi ha un gran nombre de construccions rurals que han fet servir aquesta tècnica, entre altres:

  • Parets divisòries. Que delimiten propietats o es fan servir per tancar el bestiar. Omnipresents al mitjorn i llevant de Mallorca també són abundants a la Serra de Tramuntana.
  • Marges: murs de pedra en sec que serveixen per obtenir i contenir una superfície horitzontal, utilitzada normalment per al conreu, anomenada marjada. Representen segurament la major part, en volum, d’aquestes construccions. També serveixen com a elements de retenció del sòl en una terra on la poca distància d’un mar càlid amb unes muntanyes altes provoca amb frequència pluges torrencials.
  • Element hidràulics com, pous d’àigua, sínies, fonts de mina, basses, cisternes, cocons o canalitzacions de torrents i cursos d’àigua.
  • Indústria de la neu: com els pous de neu, els camins i les cabanes de nevaters.
  • Indústria del carbó, com les sitges per cremar fusta i fer carbó, els forns de calç per “cremar” la pedra calcària i obtenir calç, les cabanes, pous i els forns dels carboners.

 

Bancales de Banyalbufar. Carbonera. Al fondo resto de cabaña.

Més informació sobre la la pedra en sec i el GR-221:

 

 

Patrocinadors Principals

PRINCIPALES1

Patrocinadors Secundaris

PATRO2

Col·laboradors Solidaris

PATRO2

Col·laboradors

logosgeneral

Registro Suscripción Newsletter

* = required field